Farà un parell o tres de setmanes vaig tindre l'ocasió d'entrar a la Biblioteca Nacional de Catalunya i mare meva, es maca maca! Abans era un hospital, ens van explicar tota la historia de les diferents ampliacions i els diferents estils arquitectonics que hi podem trobar. Diría que com a destacable hi ha dues coses, una es que en una de les remodelacions "modernes" es van trobar una pared forrada d'ossos, ho se, sona macabre pero si l'haguesin conservat i en bon estat, seria un bon reclam pel turisme religios i per la gent aficionada a la mort; realment trobo que es una llàstima que no es conservin els ossos tal i com es van trobar :(. El segon a destacar sería un dels inquilins que va tindre l'hospital, tractat al principi com un pobre hi havia Gaudí, quan algú es va adonar de qui era van reallotjarlo en una de les sales bones, on cada pacient tenia el seu propi llit (els pobres podien arribar a compartir un entre tres!) i les atencions eren mes específiques, pero bueno... ja sabem com va acabar aquesta historia (Gaudí va morir atropellat per un tranvia). La biblioteca no es (en part si) una biblioteca propiament dita, mes aviat es un lloc on es guarden edicions en paper de llibres, revistes, diaris, postals...; no es un lloc on anar a estudiar quan tens examens, necesites un bon motiu per que et facin el carnet i poder gaudir de les seves extenses coleccions. Com vaig tindre la sort de comptar amb una treballadora com a guía i ella sabia que estudiem turisme ens va ensenyar exemplars mooolt antics de les primeres "guies de viatges", realment impresionants!
